dissabte, 14 de juny del 2014

BERGUEDÀ - Pic de Costa Cabirolera (2603m)

Per fer aquest cim escollim fer-ho pel vessant sud degut al menor desnivell que representa. La opció circular aquesta vegada també l'aparcarem ja que incrementaria massa els quilòmetre i desnivell.

Dades de la ruta:

Data : 07 - 06- 2014
Temps total : 4h 49min
Distancia : 10,72 Km
Alçada mínima : 1873m
Alçada màxima : 2602m
Desnivell acumulat : 970
Dificultat : El tram final presenta un fort desnivell i rellisca.

Aproximació:

Passat Guardiola de Berguedà haurem de girar després d'un túnel cap a Saldes on arribarem després d'una estona per carretera de revolts. Deixem enrere Saldes i anem cap a Gósol, però al poc girarem cap a la dreta direcció al refugi Lluís Estassen com si anéssim a fer el Pedraforca. Seguirem per carretera estreta però asfaltada fins al mirador de gressolet on seguirem ja per pista asfaltada fins al coll de les Bassotes on aparcarem el cotxe.





Descripció de la ruta:

Començarem la ruta seguint el camí estret, encara que també podem agafar el camí ample que queda a la dreta però que dona mes volta.



El camí esta ben definit i de seguida agafa pendent



Aquest primer tram esta tot ben florit


Descansant una mica, encara que fa res que hem començat.


A Núria especialment li costa arrencar així que sessió fotogràfica


Esta tot preciós


Arribem a un prat on el camí no es tant evident i perd pendent



però el descans no dura gaire i de seguida torna a enfilar-se


Els arbres a aquestes alçades adopten unes formes increïbles


En tot moment agafem l'opcio de seguir el corriol tot i que es pot seguir el camí ample que anem travessant continuament i que començava al coll de les Bassotes, pero dona molta volta i l'estalvi de recorregut paga l'esforç.


Seguim sempre amunt sense gaire descans


Parem a admirar la flora de la zona que es especialment variada i bonica




Aprofitem la parada per fer algunes fotos


Ja queda poc pe que s'acabi el corriol i torni a conectar amb la pista en un prat d'herba preciós.


A l'esquerra podem veure com sobresurt el pic de costa cabirolera amb l'aresta que ens durà al cim.


Deu metres i arribarem al prat


on seguirem direcció al pas dels gosolans però el deixarem de seguida per seguir els punts vermell



que ens duran al pas clau que ens ajudarà abaixar fins a la font dels Cortils.


a l'esquerra veiem el costa cabirolera



Començarem a baixar per un terreny força escarpat però sense dificultat i molt espectacular.




Al principi el camí perd molt desnivell per terreny compacte



però després el terreny es torna descompost i cal vigilar per no relliscar


Si mirem enrere les roques adopten formes fantasmagòriques





Seguim baixant ja per camí mes còmode cap a la font dels Cortils.


Travessem una petita placa de neu gairebé ja abaix


La font dels Cortils

 


 Continuem en pujada flanquejant en direcció al cim. Darrera veiem el penyassegat que hem baixat


Al haver-hi poca gent els cabirols es deixen veure
  


Arribem a l¡esplanada on comença la tartera que ens portarà a l'aresta i aquí la Núria decideix parar i tornar i la Marta l'acompanya. Serà l'únic sostre que no farem plegats, però era ja el tercer intent i no teniem ganes de tornar per un temps.

Pujant ja la tartera es veu l'esplanada on ens hem separat 


amb una estelada de pedres molt ben treballada


El Pedraforca no adopta la forma mes estètica des de aquesta perspectiva ja a dalt de la carena.


El pendent no es dur i s'avista el vertex geodèsic que marca el cim.


Ja hi soc a dalt


Un selfie que estan de moda però a distancia.


Les vistes de la cara nord del Cadi et deixen sense respiració i serveixen de revitalitzant per afrontar la baixada que serà corrent per atrapar a la Núria i la Marta.
  



La tornada es pel mateixa camí fins al cotxe, així que queda poc per explicar.

En veiem al pic de Salòria.

diumenge, 4 de maig del 2014

SOLSONÉS - Pedró dels Quatre Batlles (2386m)

Aprofitant que teniem pont vam anar a fer un altre sostre, to i que vàrem dubtar fins a últim moment per que no teniem clar de no trobar massa neu i la previsió anunciava forts vents. De vent en vam trobar però de neu molt poca ja.

Dades de la ruta:

Data : 03 - 05- 2014
Temps total : 3h 56min
Distancia : 10,21 Km
Alçada mínima : 1930m
Alçada màxima : 2386m
Desnivell acumulat : 470
Dificultat : Restes de neu que s'han de travessar al tanto de no relliscar.
Cartografia : ICC topogràfic 1:10K full 137-44


Descarregar el track: Aquí

Aproximació:

L'excursió comença al pàrquing d'Estivella de l'estació d'esquí de Port del Compte que s'arriba per carretera des de el nucli dels telecadira Sucre.



Descripció de la ruta:

Des del pàrquing mateix trobarem cartells que ens indiquen la ruta per anar al Pedró dels Quatre Batlles. Travessarem una cadena que barra el pas als vehicles i seguirem primer per pista planera fins a un remuntador de l'estació d'esquí on hi ha una bassa d'aigua.



 A partir de la bassa i el remuntador el camí s'enfila en fort pendent.


Hem de fer algunes paradetes per que en fred costa ...


Ja veiem la bassa ben avall i les pistes d'esquí al fons.


Aquesta la va fer la Núria


Aquí ja comencem a notar ràfegues de vent fortes, però el fort pendent ens manté calentets


Primera placa de neu que no podem evitar anar a trepitjar


Una mica mes i arribem a un lloc on hi ha una caseta vermella i algun remuntador d'esquí i girarem a l'esquerra per anar a buscar el coll.


Un cop a dalt  i després de passar una placa de neu que al estar tova es deixa fer be amb certa prudència el camí es fa mes planer.




Girant la vista podrem veure el Pedraforca al fons


Abans d'arribar al coll que separa el Vulturó del Padró dels Quatre Batlles hem de travessar una nova placa de neu.


Una ampliació del Pedraforca.


Superat el coll anirem guanyant alçada flanquejant per evitar una gran masa de neu.



Un grup a dalt del Vulturó


Ja som a la carena on tots els cims son molt arrodonits i només queden uns pocs metres fins al cim.



Ja es pot veure l'inconfusible cim. El vent bufa de valent.




Ja hi som al cim




Un grup baixant amb Montserrat de fons


Baixem pel vessant oposat al que hem pujant seguint un camí marcat entre el pedregar. De baixada es pot trepitjar la Tossa Pelada que queda a l'esquerre amb un vèrtex geodèsic al cim ben visible. Nosaltres decidim seguir avall ja que fa força vent.


Les flors ja comencen a florir en alçada també.


El camí de baixada transcorre entre els turons arrodonits, boscos de pi negre baixos i vistes espectacular. Val molt la pena.


Abans d'arribar a la caseta vermella per on hem passat de pujada però a l'altre extrem, farem una parada per dinar. Després de dinar en poca estona arribem al pàrquing superior de l'estació d'esquí on baixa la pista forestal fins al pàrquing inferior on hem deixat el cotxe 200m de desnivell avall.


Les vistes de la vall de lord i de l'estació d'esquí son fabuloses.


Tenim 2,5 km de pista per arribar al cotxe.

Segurament el proper sigui al Berguedà ....