dilluns, 2 de novembre de 2009

Osona - Matagalls (1697 m)

Aquest cim el guardàvem precisament per quan arribés la tardor ja que els paisatges son espectacular, no fa massa fred y no hi ha neu. La pujada vam fer la ruta clàssica des de coll formic pujant pel GR5.2 per on trobarem molta gent pujant. En poc menys de 1h i mitja es fa la pujada, encara que nosaltres vam para a dinar a mig camí. Per baixar vam decidir donar una volteja y passar per Sant Segimon per no repetir camí de pujada. Al tanto perquè un cop arribats a sant Miquel dels Barretons no es pot baixar a Sant Segimon com antigament, ja que està en obres i s'ha de recular per anar a buscar un corriol que ens baixarà a la pista que porta a Sant Segimon. Nosaltres vam baixar per que no vam veure els senyals de recular i vam passar per alguns trams una mica complicats. La tornada per la pista es preciosa ja que es travessen unes fagedes bora el riu.

Dades de la ruta:

Data : 1 - 11 - 2009
Temps pujada : 2h (parant a dinar)
Temps de baixada : 3h 3min
Temps total : 5h 30 min (amb parades)
Distancia : 13.6 Km
Alçada mínima : 1140m
Alçada màxima : 1697m
Desnivell acumulat : 800m
Pendent mitjà positiu : 11.5%
Pendent mitjà negatiu : 14%
Dificultat : Fàcil seguint el camí correcte.
Cartografia : Montseny 1:25K Editorial Alpina


Track

Descàrrega




Aproximació:

La sortida la farem des de coll Formic que podem arribar per la vessant sud passant pel Sant Maria de Palautordera i el poble del Montseny o per la vessant nord passant per Seva i el Brull.


Descripció de la ruta:

Al costat mateix del cartell on indica l'alçada de coll Formic comença un camí en fort pendent, ben arreglar amb graons al principi.


No triga gaire a recórrer el camí original sense graons. Passant per una roureda.


Els arbres s'acaben de seguida i podrem gaudir del sol que en aquesta època s'agraeix. La Núria quan veu pedres i terreny difícil es just quant mes vol caminar.


Arribem al pla de la barraca on podem respirar després del primer tram que puja força dret i sense descans.

Girem la vista sobre el pla de la Barraca on veiem des de l'alçada l'antic pou de glaç amb la seva forma rodona i al fons el turó d'en Besa.

Aquesta excursió la motivació de la Núria es seguir els postes verds que li fan força gracia, acostumada a seguir marques simples de GR i vol fotos a cada poste.

Fa un bon tram de la pujada just on el pendent es mes fort i el terre mes inestable.

Trobem uns bons descansos abans d'encarar el pendent final que puja força dret, encara que es curt.

Ja al cim i com es costum el vent ens acompanya

D'aquí anirem a buscar San Segimon tot carenant. Nosaltres vam haver de recular per que vam anar primer per la serra dels Salaverds i de tornada vam passar per la font de Matagalls per anar a buscar el camí correcte no gaire senyalitzat.

Una hora caminant amb "encigalada" inclosa i arrivem a veure l'ermita de Sant Miquel dels Barretons.

I una mica mes avall Sant Segimon. Actualment no es pot baixar directament des de Sant Miquel del Barretons a Sant Segimon ja que aquest últim està en obres. Per lo vist hi han indicacions que s'ha de recular i trobar un corriol que ens portarà a la pista forestal que va de coll Formic a sant Segimon sense cap complicació. Nosaltres no vam veure les indicacions i vam baixar cosa que no recomanen de cap manera ja que vam haver de fer alguns passos una mica exposats i trobar-nos amb una dona amb tres gossos que no te gaire bones maneres.

La tornada per la pista sense cap problema gaudint de les fagedes que travessem i que en aquesta època de l'any estan precioses.

La llum, l'ombra i la tardor fan combinacions explosives.

Just quan travessem el riu entrem de ple a la fageda

Caminant sense gaires preses, encara que ja apretaba el fred.

Una petita parada per jugar amb les fulles i berenar.



Una última vista enrere pujant al pla d'en Besa.

Aquesta foto la va fer la Núria, no se si amb una mica de sort, però ja se li veuen traces.


tantes traces com per l'escalada que ho vol pujar tot i quant mes difícil millor.

A preparar les següents que crec que ens portaran per les terres de Lleida

4 comentaris:

Semir ha dit...

Acabo de coneixer el teu blog a través de wikiloc (driade) i t'haig de felicitar, m'ha encantat.

Espero que no t'importi que faci servir els teus tracks per algunes idees que m'has donat per fer excursions.

Moltissimes felicitas.

Dani ha dit...

moltes gracies pels comentaris.

Mica en mica aniré pujant tots els tracks que tinc, ja que ho he començat a fer fa poc i abans no els penjava.

xenaia ha dit...

Una sortida molt bonica i unes fotos precioses, les de la nena m'han encantat :)

Si no et fa res t'enllaço al meu blog per no perdre't la pista:)

Salutacions

Joan Prunera ha dit...

Hoooola! El teu blog m'ha impressionat! esta molt ben fet i a mes em servirà per properes ascensions que encara no he fet dels sostres comarcals de Catalunya. Jo fa molts anys que practico l'escalada i l'alpinisme en totes les seves modalitats i caminar per les montanyes es una d'elles, encara que siguen fàcils es molt eriquidor gaudir de la natura. Jo també tinc una blog, però no està tant currat com el teu... Felicitats, a tú i a la teva familia que tens tan maca!!!

Aqui tens el meu blog
Salud
http://elcoleccionistadevies.blogspot.com/