dimecres, 17 d’octubre de 2007

Gironès - Puigsou 991 m

Aquest cim es més conegut com a Rocacorba i totes les indicacions que trobarem faran referència a aquest nom.

Dades de la ruta:

Data : 13 - 10 - 2007
Temps pujada : 1h 44min
Temps de baixada: 1h 18min
Alçada mínima : 430 m
Alçada màxima : 970 m (No es pot arribar al punt més alt)
Desnivell acumulat : 540 m
Dificultat : Fàcil
Cartografia : "Gironès" Institut Cartogràfic Catalunya 1:50.000




Aproximació:

Hem d’arribar a Canet d’Adri des d'on agafarem una pista uns 3Km. Per arribar a Canet d’Adri sortirem a la sortida 7 de la AP-7 si venim des de Barcelona o la sortida 6 si venim des del Nord. Després de travessar Girona hem de tirar direcció Sant Gregori i després cap a Canet d’Adri. Travessem Canet i la carretera es torna mes estreta. Hem de deixar la carretera i agafar una pista forestal quan veiem un trencall a ma dreta que indiqui Rocacorba. Sempre direcció a Rocacorba fins que trobem una petita esplanada amb una gran llosa de pedra amb inscripcions en blanc i indicacions per arribar al Rocacorba a peu. També podem veure una basa metàl·lica.

Itinerari:

11:50h Sortim de la explanada on hem deixat el cotxe amb el roc al mig. Hem d’agafar el primer dels dos camins que trenquen el principal a mà esquerre. El primer està senyalitzat amb postes verticals i el segon es un camí particular.




12:20h El camí es ample i encara transitable i permet algun descans entre pujada i pujada. Veiem un gran roure a l¡esquerra del camí.



12:29h Vistes del monestir de Santa Maria per on hem de passar.



12:32h El paisatge es va tornant cada vegada més humit.



12:37h Aquí deixem el camí principal per pujar per un corriol que surt a l’esquerre que està senyalitzat amb un poste vertical que indica cap a Santa Maria. El camí principal continua fins a Banyoles.




12:46h El corriol no deixa cap descans i puja ben dret fins a Santa Maria.



12:48h Arribem a una bifurcació i hem de anar cap a la dreta tal i com indica el poste.




12:56h A partir d’aquí comencem a veure uns números pintats de color vermell a cada fort revolt i després d’una estona deduïm que son els revolts que falten per arribar al final, es un compte enrere ...... Només queden 8.




12:58h Només queden 6




13:00h Veiem algunes vistes de Banyoles entre les fulles dels arbres



13:06h Arriben per fi a una explanada de terra on veiem un creu a dalt d’un promontori on està el monestir de Santa Maria. Darrere aquest promontori hi ha unes escales que pugen fins al monestir.









13:10h Les vistes des de a dalt son molt maques, encara que tindrem oportunitat de gaudir-les des del Puigsou també. Podem veure Banyoles al fons.



13:15h Desfem el camí fins a l’explanada de terra i ara continuem pel camí ample fins arribar a una carretera asfaltada. Aquí hem de fer una parada ja que la Núria no es troba del tot bé i no para de queixar-se, sembla que té gastroenteritis i li fa molt mal la panxa, porta 2 dies sense fer caca. Intentem que camini una mica però no li be de gust.

13:34h Entre els dos i portant-la a braços ja que a la motxilla no vol tornar, pugem la carretera que ens porta al cim del Puigsou, al menys fins a la tanca que barra el pas ja que hi ha una antena de telecomunicacions de Retevisión que impedeix el pas fins al cim. Un cartell ens indica que hem arribat amb informació de pendents, kilometres i altitud pels ciclistes que pugem.





13:39h No demorem gaire la sortida, encara que la Núria sembla trobar-se millor, no sigui que empitjori. Baixem per la carretera asfaltada que abans hem pujat. Al arribar al trencall pel que hem vingut continuem per la carretera i no la deixem.

14:07h Trobem un camí a la dreta senyalitzat amb una gran llossa de pedra amb inscripcions en pintura blanca que indica Canet d’Adri – 8. Haurem d’agafar aquest camí però abans farem una parada per menjar just al costat que hi ha una pradera de herba.







15:09h Agafem el camí que comentàvem abans, el de la gran llosa de pedra direcció a canet d’Adri i ja no el deixem fins al cotxe.



16:03h Arriben al cotxe.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El cap de setmana passat vam fer el cim des de l'altra banda (Granollers de Rocacorba). És molt recomanable, ja que el trajecte és preciós. La pena és el cim, tot ocupat per antenes i unes valles impedeixen fer el cim. És una vergonya.