diumenge, 27 de febrer de 2011

SEGRIÀ - Puntal dels Escombrons (500 m)

Voliem fer una ruta circular que finalment no vam poder completar ja que el suposat camí de tornada no existia i vam haver de recular fent molts mes quilómetres del previst i amb la Núria que li feien mal les cames del dia anterior no va caminar gaire.

resumint el millor es pujar i baixar pel mateix camí ó intentar completar una volta però per la vessant que dona a Ascó i no et perds gran cosa.

Dades de la ruta:

Data : 27 - 02- 2011
Temps fins al cim : 1h 15min
Temps de tornada : 3h 15min
Temps total : 4h 30min
Distancia : 15.5 Km
Alçada mínima : 423m
Alçada màxima : 500m
Desnivell acumulat : 100m
Pendent mitjà positiu : 1%
Pendent mitjà negatiu : -1%
Dificultat : Llarga però es pot retallar pujant i baixant pel mateixa lloc.
Cartografia : ICC topogràfic 1:25K full 62-33





Track
Descarregar

Aproximació:

Sortirem del poble d'Almatret sortint direcció a la zona esportiva i aparcarem davant del col·legi.



Descripció de la ruta:

Sortim del poble per carretera seguint un postes indicatius "camins de l'ebre".



Al llarg de la ruta veurem algunes masies abandonades i restes de construccions abandonades.



i algunes granjes no gaire estétiques



En mitja horeta aproximadament podrem veure l'Ebre amb la nuclear d'ascó desde el mirador.



Seguirem per la pista i despres d'una petita baixada trobarem un corriol que surt a mà esquerra que agafarem i ens deixarà en una pista que seguirem a l'esquerra.





A l'epoca de l'any que estem ja començen a desfilar les orugues processonaries del pi.





Que surten de les boses de seda penjades dels pins.



La ruta gairabé tota l'estona va per pistes en bon estat amb indicacions, pero que no ens enrefiarem ja que no sempre son massa aclaridores.



intentant evitar trapitjar les orugues arribem a veure el vertex geodésic que marca el cim del Puntal dels Escombrons.



on la temptació de pujar-hi es natural per tots, encara que algunes hauran de creixer una mica encara.



Al final tots ens enfilem fins on volem



La Nuria fins on la deixem que son tres graons



LA vista desde dalt sobre el pantá de riba-roja es molt bonica però seguint la pista pocs metres també en podrem gaudir sense perill.



Reculem sobre els nostres passos per tornar i ens adonem d'una planta molt curiosa que creiem que es una parasitaria que viu empeltada amb les branques del pi.



Una vista de la planta des de lluny



Per tornar volem donar una volta i agafem alguns camins improvisant amb els mapes, pero acabem donant voltes per camins molt poc transitats que no val la pena. així que es millor tornar pel mateix lloc ó improvisar alguna ruta pel vessant de la muntanya que dona a Ascó.



Aquesta part de ruta improvisada no es gaire amigable i molt salvatge



Aconseguim sortir de la zones mes salvatges entre plantes i camps per sortir a un camí amb un mur de pedra.



El camí ens porta a una masia amb eines de treballar el camp abandonades



Amb la masia a joc



Intentem anar a retrovar la ruta inicialment prevista entre camins poc transitats



El primer camí amb cara i ulls des de fa estona i ja ens porta directes a la pista principal.



Aquest camí está franquixat per camps de ametllers florits a banda i banda.









La Núria es comença a cansar i hem de fer varies parades per distrure-la. Ara dibuixem els molins de vent que ens acompanyaran.



Son imponents i amb el vent que fa fan molt soroll quan t'acostes.



A l'altre banda del Barranc es veu el poble d'Almatret d'on hem sortit.



Despres d'aquí vam haber de recular tot el camí ja que no hi habia camí per baixar al barranc tot i que ho vam intentar. La tornada es va fer llarga i pesada i habiem d'anar deixant fer fotos a la Núria per distreure-la.



De tant en tant alguna sorpresa ens feia no pensar en el que quedava



Passem davant la primera granja que havíem passat al matí. Ja estem a prop.



I per fi arribem i jo tot el cap de setmana amb sabates de carrer ja que m'habia descuidat les botes ... tinc els peus trinxats. Però contents de haver acabat.



Bon camí.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

La planta paràsita del pi és el vesc (Viscum album), és la planta que es regala per Nadal per donar bona sort.

Us seguim.

Xavi.

Dani ha dit...

Ostres, doncs ara que ho dius es veritat, això de no veure-la amb les boletes blancas i desconeixer que era una planta parasitaria....

Moltes gracies Xavi.