diumenge, 16 de gener de 2011

URGELL - Tossal Gros de Vallbona (804m)

Després de bastant temps sense fer cap sostre ens hem decidit a última hora a fer un que ja l'havíem preparat varies vegades però mai havíem pogut anar a fer-ho. Els sostres ja comencen a quedar a cada cop mes lluny.

Dades de la ruta:

Data : 15 - 01- 2011
Temps fins al cim : 2h 45min (parades incloses)
Temps de tornada : 1h 45min (parades incloses)
Temps total : 4h 30min
Distancia : 10.5 Km
Alçada mínima : 630m
Alçada màxima : 804m (segons ICC)
Desnivell acumulat : 240m
Pendent mitjà positiu : 5%
Pendent mitjà negatiu : -5%
Dificultat : Fàcil. Dos baixades mes delicades (monestir del tallat i Tossal Gros)
Cartografia : ICC 1:25K full 66-31





Track
Descarrega

Aproximació:

El punt de sortida es el poble de Montblanquet. Anem fins a Blancafort per l'autopista AP-2 i passat Blancafort ja agafem una carretera de revolts fins a cap de coll on la carretera es transforma en pista forestal per baixar fins a Montblanquet on aparquem en una explanada de sorra a l'entrada del petit poble.

Descripció de la ruta:

A la explanada de sorra on aparquem el cotxe ens reben uns gatets negres.


Comencem a caminar cap a les 12:20. Creuem la carretera i anem a buscar un camí en pujada.


Ja podem veure a dal del turó el monestir del Tallat on ens dirigim.


Com sempre que es surt amb nens a fer una activitat de natura has de deixar les preses a casa i deixar que ells marquin els temps segons les seves inquietuds i curiositats.


La ruta es fa lenta ja que ara puja a la motxilla , ara baixa ...


Ara va tant contenta quan camina com quan va a la motxilla.



Aquí deixarem el camí principal i ens enfilarem dalt del turó on es troba el monestir. El camí està una mica enfangat i puja mes fort del que feia fins ara.

De Tossal gros de Vallbona (15-1-2011)



Els molins de vent ens acompanyen durant tota la ruta.



Últimes rampes abans d'arribar al monestir.


Sortim a una carretera i farem els últims metres asfaltats cap a la dreta, que amb el fang que portaven es d'agrair.


Algunes vistes del Monestir del Tallat.






Sembla que s'hagin enganxat uns amb altres.


La baixada es per un corriol que surt davant la porta principal del monestir i que baixa en fort pendent on es fàcil relliscar. Fins que arribem a una barrera de branques on passarem com podem buscant un camí que surt a l'esquerre i que estarà a estones barrat amb pedres i branques però sense dificultat per passar.


Despres de passar per la cursa d'obstacles sortim a una pista forestal en molt bon estat que seguirem cap a la dreta.


Mes endavant trobarem un trencall on agafarem el de l'esquerre en pitjor estat i que ens portarà directes al pla del coll on agafarem el camí de la dreta dels dos que hi han.


Seguim amb els molins de vent des de diferents perspectives.


Fins ara a uns 12ºC de temperatura s'estava molt be al sol, però ara per la obaga comença a notar-se una mica el fred, així que a abrigar-se.


Deixem el camí principal seguint unes marques de PR per un corriol en pujada que fa de draçera ja que torna a sortir a la mateixa pista.


Es un tram molt curt però molt agradable.


La Núria aprofita a practicar les seves dots de fotògrafa, ja fa bons enquadres.


i també de model


El Quixot es tornaria boig en aquest paratge, bè una mica mes del que ja estava.


Trobarem un cartell en una cruïlla que ens indica la direcció cap al Tossal i ja no la deixarem fins a enfilar-nos en el tram final una mica pendent i relliscós. La baixada serà divertida pensem.


Els trams mes difícils la Núria sempre els vol fer caminant.



Un pessebre abans d'arribar al cim amb una vista preciosa al fons.


Al cim trobem uns quants pessebres mes, alguns molt originals.





I la foto al cim on hi ha un vèrtex geodèsic


Li demanem a la Núria que ens faci una foto


Una mes de molins de vent


Gairebé 5h d'excursió donen per tot i mes si vas amb petits que s'han de distreure.


Tornem al trencall que havíem deixat abans i que ens indicava la direcció cap al Tossal, però aquesta vegada seguim direcció Montblanquet indicat cap a l'esquerra.


La perspectiva des de abaix d'un molí de vent es espectacular, encara que a la foto enganya.


L'entrada sembla un submarí. Seria interessant poder pujar fins a dalt.


Ja només queda baixada fins a Monblanquet i fem temps construint un pal per caminar.


Que contenta va amb el seu pal.


Ja estem novament al poble


Aprofitem a passar pel mig del poble en comptes d'anar directes al cotxe.



El poble es molt petit i estem de seguida novament al cotxe.



Fins la propera.


3 comentaris:

Ada ha dit...

Quina excurció més xula! la Núria va contenta igual a peu o a la motxilla però l'esquena del pare segur que no!
Molt bo lo del Quixot!

Edu ha dit...

Hola!!!
Elmeu nom és Edu i jo i la meva parella som seguidors del teu bloc. Estem fent els cims comarcals de Catalunya. Ja en portem una vintena, ja ens queden menys.
Vam trobar el teu bloc a la xarxa cercant rutes d'aproximació i estem agafant les teves indicacions per a accedir a alguns cims. Cal dir que són excelents i estas fent un bon treball.
Curiosament vam buscar la informació del Tossal Gross de Vallbona ja que el voliem fer la setmana passada, però com que encara no l'havies fet, no ho tenies penjat.
Vam anar a fer-lo diumenge i sorprenentment veig que vosaltres vau anar-hi dissabte!!! Una mica més i ens trobem.
Bé, res més, felicitar-te pel bloc!!!
Edu i Marta edureus74@gmail.com

Dani ha dit...

Gracies pels comentaris.

Em sembla que has mirat malament el mes ja que nosaltres el vam fer fa un mes, el 16 de Gener.

Els propers seran el Puntal del Escambrons, al Segrià i la Tosseta rasa, a la Terra Alta, que ja hem fet un parell d'intents amb unes excursions maques i llargues pero sense poder assolir el cim.