diumenge, 27 de febrer del 2011

SEGRIÀ - Puntal dels Escombrons (500 m)

Voliem fer una ruta circular que finalment no vam poder completar ja que el suposat camí de tornada no existia i vam haver de recular fent molts mes quilómetres del previst i amb la Núria que li feien mal les cames del dia anterior no va caminar gaire.

resumint el millor es pujar i baixar pel mateix camí ó intentar completar una volta però per la vessant que dona a Ascó i no et perds gran cosa.

Dades de la ruta:

Data : 27 - 02- 2011
Temps fins al cim : 1h 15min
Temps de tornada : 3h 15min
Temps total : 4h 30min
Distancia : 15.5 Km
Alçada mínima : 423m
Alçada màxima : 500m
Desnivell acumulat : 100m
Pendent mitjà positiu : 1%
Pendent mitjà negatiu : -1%
Dificultat : Llarga però es pot retallar pujant i baixant pel mateixa lloc.
Cartografia : ICC topogràfic 1:25K full 62-33





Track
Descarregar

Aproximació:

Sortirem del poble d'Almatret sortint direcció a la zona esportiva i aparcarem davant del col·legi.



Descripció de la ruta:

Sortim del poble per carretera seguint un postes indicatius "camins de l'ebre".



Al llarg de la ruta veurem algunes masies abandonades i restes de construccions abandonades.



i algunes granjes no gaire estétiques



En mitja horeta aproximadament podrem veure l'Ebre amb la nuclear d'ascó desde el mirador.



Seguirem per la pista i despres d'una petita baixada trobarem un corriol que surt a mà esquerra que agafarem i ens deixarà en una pista que seguirem a l'esquerra.





A l'epoca de l'any que estem ja començen a desfilar les orugues processonaries del pi.





Que surten de les boses de seda penjades dels pins.



La ruta gairabé tota l'estona va per pistes en bon estat amb indicacions, pero que no ens enrefiarem ja que no sempre son massa aclaridores.



intentant evitar trapitjar les orugues arribem a veure el vertex geodésic que marca el cim del Puntal dels Escombrons.



on la temptació de pujar-hi es natural per tots, encara que algunes hauran de creixer una mica encara.



Al final tots ens enfilem fins on volem



La Nuria fins on la deixem que son tres graons



LA vista desde dalt sobre el pantá de riba-roja es molt bonica però seguint la pista pocs metres també en podrem gaudir sense perill.



Reculem sobre els nostres passos per tornar i ens adonem d'una planta molt curiosa que creiem que es una parasitaria que viu empeltada amb les branques del pi.



Una vista de la planta des de lluny



Per tornar volem donar una volta i agafem alguns camins improvisant amb els mapes, pero acabem donant voltes per camins molt poc transitats que no val la pena. així que es millor tornar pel mateix lloc ó improvisar alguna ruta pel vessant de la muntanya que dona a Ascó.



Aquesta part de ruta improvisada no es gaire amigable i molt salvatge



Aconseguim sortir de la zones mes salvatges entre plantes i camps per sortir a un camí amb un mur de pedra.



El camí ens porta a una masia amb eines de treballar el camp abandonades



Amb la masia a joc



Intentem anar a retrovar la ruta inicialment prevista entre camins poc transitats



El primer camí amb cara i ulls des de fa estona i ja ens porta directes a la pista principal.



Aquest camí está franquixat per camps de ametllers florits a banda i banda.









La Núria es comença a cansar i hem de fer varies parades per distrure-la. Ara dibuixem els molins de vent que ens acompanyaran.



Son imponents i amb el vent que fa fan molt soroll quan t'acostes.



A l'altre banda del Barranc es veu el poble d'Almatret d'on hem sortit.



Despres d'aquí vam haber de recular tot el camí ja que no hi habia camí per baixar al barranc tot i que ho vam intentar. La tornada es va fer llarga i pesada i habiem d'anar deixant fer fotos a la Núria per distreure-la.



De tant en tant alguna sorpresa ens feia no pensar en el que quedava



Passem davant la primera granja que havíem passat al matí. Ja estem a prop.



I per fi arribem i jo tot el cap de setmana amb sabates de carrer ja que m'habia descuidat les botes ... tinc els peus trinxats. Però contents de haver acabat.



Bon camí.

TERRA ALTA - Tosseta Rasa (1217 m)

Dels pocs sostres baixos que ens queden i per tant lliures de neu teniem dos relativament a prop per terres del Tarragonès. El cap de setmana faríem estada a Arnes des de on faríem la Tosseta Rasa i l'endemà el Puntal dels Escambrons.

Aquest sostre ja l'havíem intentat en altre ocasió pel Barranc del carrer ample però el mal temps ens va fer abandonar. Aquesta vegada per variar hem triat acostar-nos mes amb el cotxe fins al coll de les saleres i fer la volta cap a l'altre costat de forma que no hem de guanyar tant de desnivell.

Dades de la ruta:

Data : 26 - 02- 2011
Temps fins al cim : 2h 15min
Temps de tornada : 3h 25min
Temps total : 5h 40min
Distancia : 14.5 Km
Alçada mínima : 780m
Alçada màxima : 1217m
Desnivell acumulat : 620m
Pendent mitjà positiu : 4,5%
Pendent mitjà negatiu : -5%
Dificultat : No te trams tècnics però es molt llarga i es fa dura. La pujada a la Tosseta camp a través es fa dura. Alguna baixada empinada i relliscosa.
Cartografia : El port - Mapa Nord - Editorial Piolet





Track
Descargar

Aproximació:

De la carretera que uneix Horta de Sant Joan i Arnes, al costat d'una benzinera surt una carretera amb indicador cap als Ports que seguirem fins que arribem a l'area de picnic del Mas de la Franqueta sempre per asfalt amb alguns forats importants en algun tram on haurem de practicar la perícia.

Seguirem la pista deixant a la dreta el Mas de la Franqueta i de seguida trobarem dos camins, un que puja i altre que sembla que baixi a la dreta. Agafarem aquest de la dreta i de seguida travessarem un riu sec on a l'esquerra veurem una antiga tartera que es pot visitar ja que l'han arreglat amb panells informatius. Nosaltres seguirem la pista en mal estat en alguns trams però transitable fins arribar al coll de les Saleres on travarem alguns llocs per poder aparcar. Sabrem que hem arribat per que la pista ja comença a baixar.


Descripció de la ruta:

Uns metres abans d'arribar al Coll de les Saleres surt a ma esquerre un corriol marcat com a GR que seguirem en pujada.



El corriols comença ben atapeit de Boixos i pedregós



No triguem gaire a travesar algunes tarteres



Trobarem al llarg de la ruta alguns pins amb formes capritxoses





La fotógrafa oficial vol practicar i anirem fen paradetes de tant en tant que en aquest tram tot puja.



Seguim el corriol que va franqueixant la muntanya tota l'estona



Entre els pins i les roques es fan unes composicions molt estétiques





En un dels trams on mes s'enfila el camí. Per sort no dura gaire i la Núria vol caminar.



Arrivem a un pla on es troba el refugi de les closes. Aquí girarem a l'esquerre seguint els senyals de la ruta dels estels del vent de color blau.



Al pla del refugi aprofitant a fer equilibris



Seguim per corriols a l'obaga entre boixos que paren el vent que farà tot el cap de setmana.



Sortim del bosc i tenim unes vistes molt boniques de contrast de colors



Arribant al coll de carabasses



El coll de carabasses. Aquí girarem a la dreta.



Un altre pi de forma capritxosa



Les vistes de la vall son fabuloses



Un petit pla abans d'enfilar el pendent cap al cim



Les combinacions de roca i pedra dels Ports



La pujada final a la Tosseta Rasa es campi qui pugui. Vam estar buscant algún corriol pero hi habia indicis que de seguida es perdien així que finalment pel dret i mica en mica.



Ja som al cim amb un vent que convida a marxar ràpid.



Continuarem carenejant fins que veiem al fons uns prats amb terrasses on hem d'anar a parar amb una casa al fons.



d'on agafarem un corriol que remonta al coll pel costat de les terrasses.



D'alt al coll ens espera un prat ben verd



No es un lloc gaire transitat però algú s'hi aventura.



Al final de la pista deixem la pista que s'intueix per les roderes i agafem un corriol que surt a la dreta a pocs metres, que de fet es un dreçera de la pista.



Arribem a un lloc on hi han tot de braus escampats que en veuren's s'arrepleguen dintre del tancat que estava trencat i podien sortir i entrar a plaer. Despres veiem el cartell que son braus perillosos!!!



Trobem algún mas abandonat





Un gran pi al costat del corriol atreu la nostre atenció.



Seguim pel corrio ben marcat sense perdues.



i Sortim a la pista que habiem deixat a l'explanada d'herva.



Arribarem a una altre explanada on deixarem el camí per seguir cap a la dreta seguint unes fites i indicis de camí marcat per unes lleugeres roderes dificils de veure.



Seguim les fites i roderes pel plà



Fins que començem la baixada ja si per un corriol ben marcat



M'encanten els ports



A vegades semblen jardins japonesos



Sortim de nou a una explanada amb bones vistes on seguint les fites començarem el descens en baixada molt pronunciada a estones.



Sortirem finalment a una pista que la seguirem cap a l'esquerre i ens portarà fins al cotxe en una mica mes d'una hora.

Una bona excursió per dormir bé.