diumenge, 27 de febrer del 2011

TERRA ALTA - Tosseta Rasa (1217 m)

Dels pocs sostres baixos que ens queden i per tant lliures de neu teniem dos relativament a prop per terres del Tarragonès. El cap de setmana faríem estada a Arnes des de on faríem la Tosseta Rasa i l'endemà el Puntal dels Escambrons.

Aquest sostre ja l'havíem intentat en altre ocasió pel Barranc del carrer ample però el mal temps ens va fer abandonar. Aquesta vegada per variar hem triat acostar-nos mes amb el cotxe fins al coll de les saleres i fer la volta cap a l'altre costat de forma que no hem de guanyar tant de desnivell.

Dades de la ruta:

Data : 26 - 02- 2011
Temps fins al cim : 2h 15min
Temps de tornada : 3h 25min
Temps total : 5h 40min
Distancia : 14.5 Km
Alçada mínima : 780m
Alçada màxima : 1217m
Desnivell acumulat : 620m
Pendent mitjà positiu : 4,5%
Pendent mitjà negatiu : -5%
Dificultat : No te trams tècnics però es molt llarga i es fa dura. La pujada a la Tosseta camp a través es fa dura. Alguna baixada empinada i relliscosa.
Cartografia : El port - Mapa Nord - Editorial Piolet





Track
Descargar

Aproximació:

De la carretera que uneix Horta de Sant Joan i Arnes, al costat d'una benzinera surt una carretera amb indicador cap als Ports que seguirem fins que arribem a l'area de picnic del Mas de la Franqueta sempre per asfalt amb alguns forats importants en algun tram on haurem de practicar la perícia.

Seguirem la pista deixant a la dreta el Mas de la Franqueta i de seguida trobarem dos camins, un que puja i altre que sembla que baixi a la dreta. Agafarem aquest de la dreta i de seguida travessarem un riu sec on a l'esquerra veurem una antiga tartera que es pot visitar ja que l'han arreglat amb panells informatius. Nosaltres seguirem la pista en mal estat en alguns trams però transitable fins arribar al coll de les Saleres on travarem alguns llocs per poder aparcar. Sabrem que hem arribat per que la pista ja comença a baixar.


Descripció de la ruta:

Uns metres abans d'arribar al Coll de les Saleres surt a ma esquerre un corriol marcat com a GR que seguirem en pujada.



El corriols comença ben atapeit de Boixos i pedregós



No triguem gaire a travesar algunes tarteres



Trobarem al llarg de la ruta alguns pins amb formes capritxoses





La fotógrafa oficial vol practicar i anirem fen paradetes de tant en tant que en aquest tram tot puja.



Seguim el corriol que va franqueixant la muntanya tota l'estona



Entre els pins i les roques es fan unes composicions molt estétiques





En un dels trams on mes s'enfila el camí. Per sort no dura gaire i la Núria vol caminar.



Arrivem a un pla on es troba el refugi de les closes. Aquí girarem a l'esquerre seguint els senyals de la ruta dels estels del vent de color blau.



Al pla del refugi aprofitant a fer equilibris



Seguim per corriols a l'obaga entre boixos que paren el vent que farà tot el cap de setmana.



Sortim del bosc i tenim unes vistes molt boniques de contrast de colors



Arribant al coll de carabasses



El coll de carabasses. Aquí girarem a la dreta.



Un altre pi de forma capritxosa



Les vistes de la vall son fabuloses



Un petit pla abans d'enfilar el pendent cap al cim



Les combinacions de roca i pedra dels Ports



La pujada final a la Tosseta Rasa es campi qui pugui. Vam estar buscant algún corriol pero hi habia indicis que de seguida es perdien així que finalment pel dret i mica en mica.



Ja som al cim amb un vent que convida a marxar ràpid.



Continuarem carenejant fins que veiem al fons uns prats amb terrasses on hem d'anar a parar amb una casa al fons.



d'on agafarem un corriol que remonta al coll pel costat de les terrasses.



D'alt al coll ens espera un prat ben verd



No es un lloc gaire transitat però algú s'hi aventura.



Al final de la pista deixem la pista que s'intueix per les roderes i agafem un corriol que surt a la dreta a pocs metres, que de fet es un dreçera de la pista.



Arribem a un lloc on hi han tot de braus escampats que en veuren's s'arrepleguen dintre del tancat que estava trencat i podien sortir i entrar a plaer. Despres veiem el cartell que son braus perillosos!!!



Trobem algún mas abandonat





Un gran pi al costat del corriol atreu la nostre atenció.



Seguim pel corrio ben marcat sense perdues.



i Sortim a la pista que habiem deixat a l'explanada d'herva.



Arribarem a una altre explanada on deixarem el camí per seguir cap a la dreta seguint unes fites i indicis de camí marcat per unes lleugeres roderes dificils de veure.



Seguim les fites i roderes pel plà



Fins que començem la baixada ja si per un corriol ben marcat



M'encanten els ports



A vegades semblen jardins japonesos



Sortim de nou a una explanada amb bones vistes on seguint les fites començarem el descens en baixada molt pronunciada a estones.



Sortirem finalment a una pista que la seguirem cap a l'esquerre i ens portarà fins al cotxe en una mica mes d'una hora.

Una bona excursió per dormir bé.

diumenge, 16 de gener del 2011

URGELL - Tossal Gros de Vallbona (804m)

Després de bastant temps sense fer cap sostre ens hem decidit a última hora a fer un que ja l'havíem preparat varies vegades però mai havíem pogut anar a fer-ho. Els sostres ja comencen a quedar a cada cop mes lluny.

Dades de la ruta:

Data : 15 - 01- 2011
Temps fins al cim : 2h 45min (parades incloses)
Temps de tornada : 1h 45min (parades incloses)
Temps total : 4h 30min
Distancia : 10.5 Km
Alçada mínima : 630m
Alçada màxima : 804m (segons ICC)
Desnivell acumulat : 240m
Pendent mitjà positiu : 5%
Pendent mitjà negatiu : -5%
Dificultat : Fàcil. Dos baixades mes delicades (monestir del tallat i Tossal Gros)
Cartografia : ICC 1:25K full 66-31





Track
Descarrega

Aproximació:

El punt de sortida es el poble de Montblanquet. Anem fins a Blancafort per l'autopista AP-2 i passat Blancafort ja agafem una carretera de revolts fins a cap de coll on la carretera es transforma en pista forestal per baixar fins a Montblanquet on aparquem en una explanada de sorra a l'entrada del petit poble.

Descripció de la ruta:

A la explanada de sorra on aparquem el cotxe ens reben uns gatets negres.


Comencem a caminar cap a les 12:20. Creuem la carretera i anem a buscar un camí en pujada.


Ja podem veure a dal del turó el monestir del Tallat on ens dirigim.


Com sempre que es surt amb nens a fer una activitat de natura has de deixar les preses a casa i deixar que ells marquin els temps segons les seves inquietuds i curiositats.


La ruta es fa lenta ja que ara puja a la motxilla , ara baixa ...


Ara va tant contenta quan camina com quan va a la motxilla.



Aquí deixarem el camí principal i ens enfilarem dalt del turó on es troba el monestir. El camí està una mica enfangat i puja mes fort del que feia fins ara.

De Tossal gros de Vallbona (15-1-2011)



Els molins de vent ens acompanyen durant tota la ruta.



Últimes rampes abans d'arribar al monestir.


Sortim a una carretera i farem els últims metres asfaltats cap a la dreta, que amb el fang que portaven es d'agrair.


Algunes vistes del Monestir del Tallat.






Sembla que s'hagin enganxat uns amb altres.


La baixada es per un corriol que surt davant la porta principal del monestir i que baixa en fort pendent on es fàcil relliscar. Fins que arribem a una barrera de branques on passarem com podem buscant un camí que surt a l'esquerre i que estarà a estones barrat amb pedres i branques però sense dificultat per passar.


Despres de passar per la cursa d'obstacles sortim a una pista forestal en molt bon estat que seguirem cap a la dreta.


Mes endavant trobarem un trencall on agafarem el de l'esquerre en pitjor estat i que ens portarà directes al pla del coll on agafarem el camí de la dreta dels dos que hi han.


Seguim amb els molins de vent des de diferents perspectives.


Fins ara a uns 12ºC de temperatura s'estava molt be al sol, però ara per la obaga comença a notar-se una mica el fred, així que a abrigar-se.


Deixem el camí principal seguint unes marques de PR per un corriol en pujada que fa de draçera ja que torna a sortir a la mateixa pista.


Es un tram molt curt però molt agradable.


La Núria aprofita a practicar les seves dots de fotògrafa, ja fa bons enquadres.


i també de model


El Quixot es tornaria boig en aquest paratge, bè una mica mes del que ja estava.


Trobarem un cartell en una cruïlla que ens indica la direcció cap al Tossal i ja no la deixarem fins a enfilar-nos en el tram final una mica pendent i relliscós. La baixada serà divertida pensem.


Els trams mes difícils la Núria sempre els vol fer caminant.



Un pessebre abans d'arribar al cim amb una vista preciosa al fons.


Al cim trobem uns quants pessebres mes, alguns molt originals.





I la foto al cim on hi ha un vèrtex geodèsic


Li demanem a la Núria que ens faci una foto


Una mes de molins de vent


Gairebé 5h d'excursió donen per tot i mes si vas amb petits que s'han de distreure.


Tornem al trencall que havíem deixat abans i que ens indicava la direcció cap al Tossal, però aquesta vegada seguim direcció Montblanquet indicat cap a l'esquerra.


La perspectiva des de abaix d'un molí de vent es espectacular, encara que a la foto enganya.


L'entrada sembla un submarí. Seria interessant poder pujar fins a dalt.


Ja només queda baixada fins a Monblanquet i fem temps construint un pal per caminar.


Que contenta va amb el seu pal.


Ja estem novament al poble


Aprofitem a passar pel mig del poble en comptes d'anar directes al cotxe.



El poble es molt petit i estem de seguida novament al cotxe.



Fins la propera.