La ruta transcorre per l'interior d'un parc eòlic i te la seva gracia veure tan aprop aquest gegants.
Ens ho vam prendre amb molta calma deixant que la Núria camines força estona i parant a veure les plantes i arbres, Hi han uns quants desviaments que porten als molins de vent i que ens poden confondre.
Dades de la ruta:
Data : 1 - 04- 2010
Temps fins al cim : 40min
Temps de tornada : 1h 10 min
Temps total : 1h 50 min (amb parades)
Distancia : 5 Km
Alçada mínima : 751 m
Alçada màxima : 851 m (segons ICC)
Desnivell acumulat : 130 m
Pendent mitjà positiu : 4.5 %
Pendent mitjà negatiu : 6.5 %
Dificultat : Fàcil
Cartografia : ICC 1:25K full 68-30
ICC 1:5K full 270-118
Track
Descarrega
Aproximació:
Per arrivar al punt de partida nosaltres vam agafar la A2 i vam sortim a la sortida de la panadella. Just a la rotonda agafem la sortida que va a Santa Coloma de Queralt i la deixarem per agafar una pista de terra just en un cambi de rassant abans del quilòmetre 7. Uns 200 metres seguint la pista trobarem un lloc per deixar el cotxe on hi han uns cartells d'informació del parc eòlic.
Descripció de la ruta:
Continuem per la pista on hem deixat el cotxe i als pocs metres trobem les ruïnes del poble de Montfred.
Ens desviarem a l'esquerra de la pista uns pocs metres per trepitxar el cim del Montfred fàcil de reconeixer pel vertex geodèsic. Si mirem enrere veiem una bonica vista del poble de Montfred
y al costat del cim tenim un gegant de vent amb aquell soroll que fan quan volten les aspes y que no pots evitar pensar que pasaria si una es desenganxes...
Al cim del Montfred
Tornem a la pista i seguim direcció al Turó del Galutxo, sempre agafant els trencalls de l'esquerre. Al fons ja veiem el Turó del Galutxo.
Unes fites ens indiquen on hem de deixar la pista per enfilar-nos al cim per un corriol.
Tenim una pujadeta de 20m que serà la part mes dura de la ruta
Ja som al cim del Turó del Galutxo, on trobem una gran fita de pedres
i un cartell on ho possa per si no estem segurs
Ara tornarem a la pista pel mateix cami de pujada i la seguirem donant la volta al turó per darrera. Agafarem el primer trencall a la dreta i de seguida deixarem un a l'esquerra per continuar per la pista mes marcada a la dreta. Una baixadeta i seguim per la pista de l'esquerre, el de la dreta ens porta a la base del molí de vent. Continuem baixant i abans d'arribar a una torre deixarem la pista principal per continuar baixant per un camí en no tan bon estat. En poca estona tindrem vistes del poble de Montfred.
Quan arribem a les ruïnes del mas de can comptet girarem a la dreta i seguirem un camí que voreja tots els camps
per començar a pujar de seguida fins a la pista per on hem entrat amb el cotxe.
fins la propera
Girem la vista sobre el pla de la Barraca on veiem des de l'alçada l'antic pou de glaç amb la seva forma rodona i al fons el turó d'en Besa.
Aquesta excursió la motivació de la Núria es seguir els postes verds que li fan força gracia, acostumada a seguir marques simples de GR i vol fotos a cada poste.
Fa un bon tram de la pujada just on el pendent es mes fort i el terre mes inestable.
Trobem uns bons descansos abans d'encarar el pendent final que puja força dret, encara que es curt.
Ja al cim i com es costum el vent ens acompanya
D'aquí anirem a buscar San Segimon tot carenant. Nosaltres vam haver de recular per que vam anar primer per la serra dels Salaverds i de tornada vam passar per la font de Matagalls per anar a buscar el camí correcte no gaire senyalitzat.
Una hora caminant amb "encigalada" inclosa i arrivem a veure l'ermita de Sant Miquel dels Barretons.
I una mica mes avall Sant Segimon. Actualment no es pot baixar directament des de Sant Miquel del Barretons a Sant Segimon ja que aquest últim està en obres. Per lo vist hi han indicacions que s'ha de recular i trobar un corriol que ens portarà a la pista forestal que va de coll Formic a sant Segimon sense cap complicació. Nosaltres no vam veure les indicacions i vam baixar cosa que no recomanen de cap manera ja que vam haver de fer alguns passos una mica exposats i trobar-nos amb una dona amb tres gossos que no te gaire bones maneres.
La tornada per la pista sense cap problema gaudint de les fagedes que travessem i que en aquesta època de l'any estan precioses.
La llum, l'ombra i la tardor fan combinacions explosives.
Just quan travessem el riu entrem de ple a la fageda
Caminant sense gaires preses, encara que ja apretaba el fred.
Una petita parada per jugar amb les fulles i berenar.
Una última vista enrere pujant al pla d'en Besa.
Aquesta foto la va fer la Núria, no se si amb una mica de sort, però ja se li veuen traces.
A preparar les següents que crec que ens portaran per les terres de Lleida
