diumenge, 16 de gener del 2011

URGELL - Tossal Gros de Vallbona (804m)

Després de bastant temps sense fer cap sostre ens hem decidit a última hora a fer un que ja l'havíem preparat varies vegades però mai havíem pogut anar a fer-ho. Els sostres ja comencen a quedar a cada cop mes lluny.

Dades de la ruta:

Data : 15 - 01- 2011
Temps fins al cim : 2h 45min (parades incloses)
Temps de tornada : 1h 45min (parades incloses)
Temps total : 4h 30min
Distancia : 10.5 Km
Alçada mínima : 630m
Alçada màxima : 804m (segons ICC)
Desnivell acumulat : 240m
Pendent mitjà positiu : 5%
Pendent mitjà negatiu : -5%
Dificultat : Fàcil. Dos baixades mes delicades (monestir del tallat i Tossal Gros)
Cartografia : ICC 1:25K full 66-31





Track
Descarrega

Aproximació:

El punt de sortida es el poble de Montblanquet. Anem fins a Blancafort per l'autopista AP-2 i passat Blancafort ja agafem una carretera de revolts fins a cap de coll on la carretera es transforma en pista forestal per baixar fins a Montblanquet on aparquem en una explanada de sorra a l'entrada del petit poble.

Descripció de la ruta:

A la explanada de sorra on aparquem el cotxe ens reben uns gatets negres.


Comencem a caminar cap a les 12:20. Creuem la carretera i anem a buscar un camí en pujada.


Ja podem veure a dal del turó el monestir del Tallat on ens dirigim.


Com sempre que es surt amb nens a fer una activitat de natura has de deixar les preses a casa i deixar que ells marquin els temps segons les seves inquietuds i curiositats.


La ruta es fa lenta ja que ara puja a la motxilla , ara baixa ...


Ara va tant contenta quan camina com quan va a la motxilla.



Aquí deixarem el camí principal i ens enfilarem dalt del turó on es troba el monestir. El camí està una mica enfangat i puja mes fort del que feia fins ara.

De Tossal gros de Vallbona (15-1-2011)



Els molins de vent ens acompanyen durant tota la ruta.



Últimes rampes abans d'arribar al monestir.


Sortim a una carretera i farem els últims metres asfaltats cap a la dreta, que amb el fang que portaven es d'agrair.


Algunes vistes del Monestir del Tallat.






Sembla que s'hagin enganxat uns amb altres.


La baixada es per un corriol que surt davant la porta principal del monestir i que baixa en fort pendent on es fàcil relliscar. Fins que arribem a una barrera de branques on passarem com podem buscant un camí que surt a l'esquerre i que estarà a estones barrat amb pedres i branques però sense dificultat per passar.


Despres de passar per la cursa d'obstacles sortim a una pista forestal en molt bon estat que seguirem cap a la dreta.


Mes endavant trobarem un trencall on agafarem el de l'esquerre en pitjor estat i que ens portarà directes al pla del coll on agafarem el camí de la dreta dels dos que hi han.


Seguim amb els molins de vent des de diferents perspectives.


Fins ara a uns 12ºC de temperatura s'estava molt be al sol, però ara per la obaga comença a notar-se una mica el fred, així que a abrigar-se.


Deixem el camí principal seguint unes marques de PR per un corriol en pujada que fa de draçera ja que torna a sortir a la mateixa pista.


Es un tram molt curt però molt agradable.


La Núria aprofita a practicar les seves dots de fotògrafa, ja fa bons enquadres.


i també de model


El Quixot es tornaria boig en aquest paratge, bè una mica mes del que ja estava.


Trobarem un cartell en una cruïlla que ens indica la direcció cap al Tossal i ja no la deixarem fins a enfilar-nos en el tram final una mica pendent i relliscós. La baixada serà divertida pensem.


Els trams mes difícils la Núria sempre els vol fer caminant.



Un pessebre abans d'arribar al cim amb una vista preciosa al fons.


Al cim trobem uns quants pessebres mes, alguns molt originals.





I la foto al cim on hi ha un vèrtex geodèsic


Li demanem a la Núria que ens faci una foto


Una mes de molins de vent


Gairebé 5h d'excursió donen per tot i mes si vas amb petits que s'han de distreure.


Tornem al trencall que havíem deixat abans i que ens indicava la direcció cap al Tossal, però aquesta vegada seguim direcció Montblanquet indicat cap a l'esquerra.


La perspectiva des de abaix d'un molí de vent es espectacular, encara que a la foto enganya.


L'entrada sembla un submarí. Seria interessant poder pujar fins a dalt.


Ja només queda baixada fins a Monblanquet i fem temps construint un pal per caminar.


Que contenta va amb el seu pal.


Ja estem novament al poble


Aprofitem a passar pel mig del poble en comptes d'anar directes al cotxe.



El poble es molt petit i estem de seguida novament al cotxe.



Fins la propera.


dilluns, 17 de maig del 2010

PLA D'URGELL - Tossal de l'Infern (302 m)

Aquest es un d'aquells sostre sense cap interes i per fer de passada ja que no te res, ni vistes ni dificultat i per no tenir no te ni ombra.

Dades de la ruta:

Data : 16 - 05- 2010
Temps fins al cim : 45min
Temps de tornada : 40min
Temps total : 1h 35min
Distancia : 5 Km
Alçada mínima : --
Alçada màxima : 302 m (segons ICC)
Desnivell acumulat : pràcticament tot plà
Pendent mitjà positiu : pràcticament tot plà
Pendent mitjà negatiu : pràcticament tot plà
Dificultat : Fàcil
Cartografia : ICC 1:25K full 65-29


Track
Descarrega

Aproximació:

El punt de sortida es el poble de Miralcamp, al costat de Mollerusa. Dins del poble anirem a buscar la zona esportiva on aparcarem per començar l'excursió.

Descripció de la ruta:

Comencem caminant per una pista ample amb moreres als costats que ens porta de dret fins a un embassament.



Al costat dret de l'embassament hi ha una pineda per on donarem una volta per tornar novament al camí però al final de l'embassament. Durant aquesta volta veurem el tossal de l'infern i un barranc ple de brossa. Un cop al final del embassament al camí novament seguirem en baixada per girar cap a la dreta voltant el barranc i finalment enfilant-nos a dalt d'unt petit turonet.


Ja som dalt del turó i es difícil reconèixer el punt mes alt que correspondria al Tossal de l'infern, així que travessem tot de punta a punta i segur que el trepitgem. Hi han unes banderes penjades d'un arbre en un costat, encara que sembla mes baix que per on va el camí.


Seguim caminant per dalt del turó ... algun punt serà el sostre comarcal.



Arribem al final i baixem per un corriol direcció a unes vinyes per on anirem a parar a un camí que ens portarà a l'inici de la ruta.

dimecres, 7 d’abril del 2010

SEGARRA - Turó del Galutxo (851 m)

Hem començat la primera ruta de l'any amb una de suau i on teníem seguretat de no trobar neu. Es una ruta que practicament pots arribar al cim en cotxe fins als 30 metres finals que t'has d'enfilar al turonet, curta i sense pràcticament desnivell, es mes aviat un passeig.

La ruta transcorre per l'interior d'un parc eòlic i te la seva gracia veure tan aprop aquest gegants.

Ens ho vam prendre amb molta calma deixant que la Núria camines força estona i parant a veure les plantes i arbres, Hi han uns quants desviaments que porten als molins de vent i que ens poden confondre.

Dades de la ruta:

Data : 1 - 04- 2010
Temps fins al cim : 40min
Temps de tornada : 1h 10 min
Temps total : 1h 50 min (amb parades)
Distancia : 5 Km
Alçada mínima : 751 m
Alçada màxima : 851 m (segons ICC)
Desnivell acumulat : 130 m
Pendent mitjà positiu : 4.5 %
Pendent mitjà negatiu : 6.5 %
Dificultat : Fàcil
Cartografia : ICC 1:25K full 68-30
ICC 1:5K full 270-118

Track
Descarrega







Aproximació:

Per arrivar al punt de partida nosaltres vam agafar la A2 i vam sortim a la sortida de la panadella. Just a la rotonda agafem la sortida que va a Santa Coloma de Queralt i la deixarem per agafar una pista de terra just en un cambi de rassant abans del quilòmetre 7. Uns 200 metres seguint la pista trobarem un lloc per deixar el cotxe on hi han uns cartells d'informació del parc eòlic.



Descripció de la ruta:

Continuem per la pista on hem deixat el cotxe i als pocs metres trobem les ruïnes del poble de Montfred.



Ens desviarem a l'esquerra de la pista uns pocs metres per trepitxar el cim del Montfred fàcil de reconeixer pel vertex geodèsic. Si mirem enrere veiem una bonica vista del poble de Montfred



y al costat del cim tenim un gegant de vent amb aquell soroll que fan quan volten les aspes y que no pots evitar pensar que pasaria si una es desenganxes...



Al cim del Montfred



Tornem a la pista i seguim direcció al Turó del Galutxo, sempre agafant els trencalls de l'esquerre. Al fons ja veiem el Turó del Galutxo.



Unes fites ens indiquen on hem de deixar la pista per enfilar-nos al cim per un corriol.



Tenim una pujadeta de 20m que serà la part mes dura de la ruta



Ja som al cim del Turó del Galutxo, on trobem una gran fita de pedres



i un cartell on ho possa per si no estem segurs



Ara tornarem a la pista pel mateix cami de pujada i la seguirem donant la volta al turó per darrera. Agafarem el primer trencall a la dreta i de seguida deixarem un a l'esquerra per continuar per la pista mes marcada a la dreta. Una baixadeta i seguim per la pista de l'esquerre, el de la dreta ens porta a la base del molí de vent. Continuem baixant i abans d'arribar a una torre deixarem la pista principal per continuar baixant per un camí en no tan bon estat. En poca estona tindrem vistes del poble de Montfred.



Quan arribem a les ruïnes del mas de can comptet girarem a la dreta i seguirem un camí que voreja tots els camps



per començar a pujar de seguida fins a la pista per on hem entrat amb el cotxe.



fins la propera